falta gen...pro de mmnt poso aquestes(K)us estimu

l'anyorança

Quan s'en va una persona, que has estimat, que t'ha marcat, i que ja no tornaras a veure?Es aquest el sentiment de l'anyorança, cada dia t'agradaria veurel, abraçarlo, pero saps que no es possible que ell es lluny de tu i que encara que el tornis a veure, mai sera el mateix. Em pregunto com es pot anyorar tan a una persona. L'anyorança nomes te remei, quan el temps passa, que poc a poc l'oblides i aquell sentiment que tenies va desapareixen.


((perdo els accents no va la tecla xd)

somnis..

a qui no li agradaria que la vida sigues un somni?que tot el que somiès es poguès complir, que cada cosa k m'agradès d'un somni, la poguès tenir. Avegades ens agradaria no despertarnos mai, per que en la realitat que vivim no ens agrada, per que no es perfecte, pero aquells somnis on tot es perfecte, estas amb la persona que estimas, que creus que mai la podries haguer conseguit, pero la tens. Fins fa poc, pensava que un somni mai s'em compliria, pero si, el meu somni es va completar, el vaig viure en directe i els resultats son els mateixos, l'has complert..pero la part bonica del somni on es?.Com m'agradaria repetir i repetir aquell moment que sempre vaig somiar i que ja tenia per impossible, i per fi es compleix. Mai et pensis que aquell somni que s'ha repetit tants i tants cops, que creus per impossible, i que mai podras aconseguir, quan menys t'ho esperis, es complira.

((perdona els accents, la tecla no va xd))

tirant lo blanc

EL sexe...
Per moltes persones aquest tema li pot agradar molt, o el pot trobar massa personal i no parlari mai. Crec que és bo parlar d'aquest tema, no només és que dos persones s'estimen, és el plaer que es donen elles dos. Quan una persona ha de fer el acte sexual ha d'estar preparada, te que saber que la persona és la indicada, que podrà confiar amb ell sorti bé o sorti malament. Hi han relaciones basades només am el sexe i relaciones basades amb l'estimació, el carinyo i tambe el sexe. Crec que es tindria que parlar més sobre el tema, sense por, al ser una cosa tan cotidiana, però sera por, timidessa..Hi ha gen que li podrar agradar molt, o poc, gen que no voldra saber-ne re fins que creixi o gen que trobi a la seva persona indicada i puguis disfrutar com mai, sentir el plaer d'estar amb aquella persona..de ser feliç

Ausias march

Així com cell qui en lo somni es delitae son delit de foll pensament ve,ne pren a mi, que el temps passat me tél'imaginar, que altre bo no hi habita.Sentit estar en aguait ma dolor,sabent de cert que en ses mans he de jauretemps d'avenir en negun bé em pot caure:aquell passat en mi es lo millor.

Molt cops, quan les coses ens van malament esn agradaria refugiarnos en el passat, en aquell temps on eren felisos, on tot va sortir genial. Pero mai es pot refugiarse en un temps ya passat, en un temps que mai tornara a passar, per que la vida s'ha de viure cada moment i cada instant pensant en el futur, en el que vindra, i mai recordant un passat. Avegades si, ens agradara recordar-ho, per que son bons moments que potser ens porten a la felicitat o a la tristesa i ens pot anar be. Pero el millor es viure cada moment com si sigues únic i disfrutar d'aquesta vida, que avegades pot ser llarga, com pot ser curta.

Josep del Pla, havia sigut un dels homes més romàntics d'aquells temps, milers de dones havien estat enamorades de les seves paraules, però ell no es conformava, fins que va veure a la noia més bonica de totes. Era senzilla, amb una bellessa personal, diferent a totes, a ell li va encantar. Desde el primer segon que la va veure, que no va parar d'escriure sobre la bellessa que tenia. Va passar un munt de temps fins que la tornar a veure, quan la va veure no u dubtà ni un moment, va anar corrents a per ella,la va agafar de la mà i li digùè: Vols contraure matrimoni amb mi? La noia se li posaran els ulls plorossos, i diguè:no puc, i marxar corrents. El pobre Josep se li partir el cors en mil trossets, des de llavors que comensà a escriure coses tristes, que feien plorar a tothom que les llegis. Un dia, quan el Josep ja donava per suposat que mai més la tornaria a veure, va aparèixer, més bella que mai, se li va apropar i li diguè: escapemnos d'aqui i em casaré am vosté. Josep no ho dubtà ni un moment i fugir corrents amb la seva estimada apreciada. Des de llavors el que escrivia era sobre l'amor correspòs. Els dos foren felisos.

Puede ser...ecdl

No sé si quedan amigos
Ni si existe el amor
Si puedo contar contigo
Para hablar de dolor
Si existe alguien que escuche
Cuando alzo la voz
Y no sentirme sólo
Puede ser que la vida me guíe hasta el sol
Puede ser que el mal domine tus horas
O que toda tu risa le gane ese pulso al dolor
Puede ser que lo malo sea hoy
Naces y vives solo (x 2)

Voy haciendo mis planes
Voy sabiendo quien soy
Voy buscando mi parte
Voy logrando el control
Van jugando contigo
Van rompiendo tu amor
Van dejándote solo

Naces y vives solo

Algo puede mejorar
Algo que pueda encontrar
Algo que me dé ese aliento
Que me ayude a imaginar
Y yo lo quiero lograr
Y sólo quiero recordar
Y darle tiempo a este momento
Que me ayude a superar
Que me dé tu sentimiento

X totaaa aklla gen k smpra sta al meu kostat = )

pensaments..?

Després d’un bon cap de setmana, on he vist a gen que feia temps que no les veia, em desperto un diumenge buida per dins. No se que deu ser, des de aquest mati que no soc la de sempre. Sento un buit a dins meu molt intents, no paro de recordar coses passades que per molt que volgués no les podria recuperar, per la distància, per el temps, per tot. Per quin dels dos serà? Per que porto tot el dia rallant-me el cap Tinc els ulls plorosos, cansada d’esperar el que mai arribarà, de somiar el que mai es complirà, cansada de tot. M’encantaria desconnectar una bona temporada de tot, marxar d’aquí i viure-hi lluny, preocupar-me per el que de veritat vull i deixar molts temes a part. Segueixo tenin aquell buit a dins meu, qui em deu faltar?Per que tot és tan difícil, per que quan creus que estes bé sense saber el pq tot canvia. Per què quan intentes ser feliç sempre hi ha algú que t’ho impedeix? Ja no entenc re, encara que espero que algun dia si. Només vull desconnectar una temporada, m’encantaria, marxar al poble una bona temporada, sense problemes, sense Barcelona, sense alguna gen, al meu ritme. Però com ja se mai puc fer el que vull, però se que en tot l’any en l’únic lloc on vaig ser feliç va ser allà..i pq? No ho se. M’agradaria tornar enrere, canviar coses que vaig fer, faria coses que hauria d’haguer fet. Però no hi puc fer res, les coses passades per molt que hi pensis mai es podran canviar, sempre seran com las vas fer. Últimament tot son problemes, i per por o simplement per no rallar-los no li dic a ningú, penso que és millor guardar-ho per dins, que per algu el problema es meu, potser m’aniria be desfogar-me, fer un crit, plorar, parlar am algú. Per que no ho faig? Per que les úniques persones que m’agradaria que m’escoltessin, no les puc trucar, serà per orgull, per el temps que ha passat, per que em sento incapaç de tornar-hi a parlar , tot és massa complicat. Com m’agradaria tornar enrere i que el temps no avances, com m’agradaria no hagué comès aquells errors. Els meus ulls no paren de plorar, serà per pena, per por, per veure tot el que ve a per mi, tot de problemes. No puc controlar els meus sentiments, , ara és quan més necessito a tota aquella gen que des de sempre he tingut al costat, però sempre faltaran aquelles dos persones, que des de aquest estiu que porto no em puc treure del cap, que per molt que hagués pensat que les havia oblidat, no era veritat, que encara estan dins meu. Porto mesos intetentan que desapareixien del meu cor, dels meus pensaments, dels meus somnis, però es impossible. Ningú m’ha omplert tan com ells dos, ningú ha estat capaç de treure’m un somriure com ells dos. Per que tot te que acaba tan malament? Pensava que tot ja estava oblidat, però al veure algú relacionat amb ell el meu cap ja torna a recordar aquells dies. Per què tot és tan bonic al principi i tan dolent al final? No se que fer, ni que pensar, ni com actuar. Espero algun dia haguero oblidat tot i tornar a ser feliç, espero que la tonteria s’en vagi rapit del meu cos, espero tornar a somriure, espero tornar a pensar en claredat, espero tornar-los a veure encara que és impossible. Espero que tots els problemes desapareguin i pugui tenir un altre cop la men clara, pero tornar a somriure.

Foll, digues: què és amor? Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitud

Ramon Llull

L'amor?Tothom te una definició diferent de l'amor, depen de les seves experiències. Però sempre hi tens un record bo del amor, en algun moment de la vida ets feliç. No se molt bé com descriurel, per que es podrien dir milers de coses i recordar-ne milers mes. L'amor cada u el porta dins, i ell sap quan la de treure. Tothom espera que arrivi aquell dia quan l'amor el faci feliç, i tard o d'hora. Hi hauran els moments que els faran més feliços que d'altres, encara que també els moments que els faran sentir bulgars i malament. L'amor es tendre, es bonic, es doloròs, tot es depen de la persona que ens el faci sentir.

Com soc jo

M'encanta anar de compres, lu pitjo és quan em trobu als periodistes que em pregunten sobre el meu novio!! A ells que els imprta com soc jo? Que volen save de mi? Que vinc d'un petit poble, a les afores de lleida. Que portu tota la vida treballan per poguer vindre a viure aqui Barcelona. I que per fi he trobat a un home que m'estima. No dire res als periodistes per que soc molt reservada i alhora timida, ningu te perque sapiguer la meva vida! Aixo si, ara per fi cumplire el meu somni, se una estrella poc a poc ho aconseguire. Espero no assustarlos, per que sincerament molt guapa no es que sigui, pero amb el meu caràcter enamoro a tothom. Espero ser algu en aquesta vida xD.

El BloG

Doncs en aquest mini blog hi posare escrits, fotografies i altres cosas. Poc a poc anire afegint cosas